Arxiu de la categoria: ARTICLES I COL.LABORACIONS EN MITJANS DE COMUNICACIÓ

Receptes amb menta

MENTAS IIVols conéixer les propietats de la menta i algunes receptes culinàries ? Escolta la meva participació al  programa de ràdio LA CUINA DE CARBÓ a COMràdio en aquest enllaç:

http://comradioblocs.com/lacuinadecarbo/2012/05/16/menta/

Pots veure a la fotografia diferents tipus de menta: menta pebrera, herbabona, mentha pulegium, etc. són plantes de la gent d´ EL VERGEL DE LAS HADAS http://vergeldelashadas.com/asociacion/ que vaig comprar a la fira de Sant Ponç d´aquest any. Val la pena tindre una planta de menta al balcó, és sencillament DELICIOSA !

Cooperatives de consum ecològic – Article per a la revista etselquemenges

pizza

Article escrit per Rosa Ana Segura, publicat a la revista online etselquemenges:

http://www.etselquemenges.cat/especialista/especialista-etselquemenges-cat/les-cooperatives-de-consum-ecologic/

Avui és dijous, toca “coope” !

Coope, és la forma abreujada per referir-se a una cooperativa de consum ecològic o ecoconsum. Cooperatives, grups o associacions, ve a ser el mateix, grups de persones que coincideixen setmanalment per repartir-se la compra que han fet conjuntament i directament a productors ecològics ( agricultors i ramaders ).

Podem comprar productes com: fruita, verdura, làctics, carn, llegums, fruits secs, vi, cerveses artesanes, etc. La filosofia és disposar de productes ecològics pel consum propi dels socis, afavorint el consum de productes locals, és a dir, produïts a pocs quilòmetres.

La “coope” no és un supermercat on anem a buscar els aliments que ens fan falta, paguem i marxem cap a casa. La “coope” és:

–          El lloc físic on anem a buscar la comanda que hem fet, normalment la setmana anterior.

–          Un espai on es fan assemblees de forma periòdica per decidir quins productes i amb quins productors es treballa.

–          Un espai on cada unitat familiar s´encarrega d´alguna tasca i la fa regularment

( fer comandes, permanències per repartir les comandes, neteja,  etc.)

–          I el més important, un espai on es fa barri, on es coneix a veins i veïnes amb interessos comuns, on hi ha caliu humà que tanta falta ens fa vivint en una ciutat.

A nivell individual tenim accés a un producte ecològic, fresc i de bona qualitat. El preu pel consumidor és raonable, i el productor també pot vendre-ho a un preu just per tota la feina que ha fet.

Els consumidors “agroecològics” consumim producte de temporada i entre altres coses, esperem cada any impacients, l´arribada dels tomàquets. Gaudim de l´autèntic sabor de les fruites i verdures acabades de collir, tal com les ofereix la terra, sense modificar ni accelerar el seu creixement.

Contribuïm d´aquesta manera a millorar l´economia local i la feina de pagesos que viuen a prop nostre i que tracten la terra de forma respectuosa:

–          utilitzant varietats de llavors tradicionals afavorint així la biodiversitat i evitant el monocultiu

–          aprofitant peces que no es vendrien en els supermercats o fruiteries convencionals perquè són massa petites, o lletges, etc.

–          estalviant bosses i envasos

–     en el cas de la ciutat de Barcelona els pagesos “baixen” un cop per setmana a vàries cooperatives de la ciutat. De vegades s´ajuden entre ells aprofitant la furgoneta d´un per repartir la producció de diversos pagesos o ramaders.

El consumidor “agroecològic” té la sort de conèixer personalment a qui li porta les comandes. De tant en tant s´organitzen visites els caps de setmana per anar a veure com treballen.

Els productors ecològics són herois moderns que van a contracorrent d´una societat que aparentment només pensa en produïr el més ràpid possible. En canvi ells pacientment, s´esforcen en contribuir a un món millor i més ben alimentat.

Necessitem als pagesos que cultiven ecològic i els pagesos necessiten consumidors conscients que recolzin la seva tasca. Veiem com cada any va augmentant la superfície de conreu ecològic i perquè segueixi augmentant és necessari una col.laboració entre les dues parts. Un exemple d´aquesta cooperació entre consumidors i productors el trobem a LA REPERAhttp://repera.wordpress.com/ des d´on s´organitzen jornades de trobada i debat entre pagesos i consumidors agroecològics, la darrera trobada es va fer a principis del2012 a Sant Cugat. Podeu trobar en aquest mateix bloc un mapa de Catalunya on es poden localitzar els diferents grups de consum ecològic i també els productors.

Consumir ecològic és avui en dia urgent i molt necessari, una acció positiva que repercutirà en el medi ambient, en l´economia i en la nostra pròpia salut. Una acció individual que sumada a moltes accions individuals cada vegada s´anirà extenent més. I si on viviu no hi ha cap grup o els que hi ha ja estan plens, animeu-vos a crear-ne un. Contacteu amb un grup que porti més temps i us donaran un cop de mà, ja que d´aixó es tracta, de COOPERAR.

 

Receptes amb fonoll

receptes facils amb fonoll

RESUM DEL PROGRAMA DE RÀDIO SOBRE EL FONOLL A LA CUINA DE CARBÓ:

Rosa Ana Segura Cuella és naturòpata i herbolària artesana, es dedica a la consulta de naturopatia i és professora de diferents cursos; fitoteràpia, remeis naturals i cosmètica natural. Més informació a instagram Correu:         info@terradeflors.com 

“El fonoll com a verdura està deliciós i és molt fàcil de cuinar, el podem menjar cru o cuit,

Aquí teniu tres receptes amb fonoll, espero que us agradin”:

SOPA DE VERDURES AMB FONOLL
1 ceba / 2 alls / 2 o 3 pastanagues / 1 nap / 1 bulb de fonoll / dues patates /1 ou / un polsim de pebre de tres colors / un polsim de gingebre / sal / oli / aigua
– sofregim primer la ceba amb un rajolí d´oli i després els alls.
– a cotinuació afegim les verdures tallades a dauets, i ho tenim uns minuts més.
– afegim aigua que cobreixi totes les verdures + dos dits, sal, pebre i gingebre en pols.
– ho portem a bollir i cuinem a foc lent i mig tapat durant uns 15 minuts.
– bollim l´ou per separat
– servim la sopa amb unes gotes d´oli d´oliva en cru i l´ou tallat per sobre.

SALSA DE FONOLL PER PLATS DE PASTA 
2 porros / 1 bulb de fonoll / ví blanc / sal / oli / un brick de crema de llet / mitja culleradeta de postre de pebre vermell dolç / un polsim de canyella en pols
– sofregim els porros a continuación hi posem el fonoll tallat ben fi, i la sal.
– afegim el vi blanc i ho tenim dos minuts més.
– afegim la crema de llet, el pebre vermell i la canyella, cuinem uns 5 minuts.
– rectifiquem de sal i espècies, servir tal qual o triturar amb la batedora fins que quedi consistència de crema.
– UNA ALTRA VERSIÓ SERIA UN COP TRITURAT FER-LO SERVIR  COM A SALSA BEIXAMEL, CUBRIR LA PASTA AMB LA BEIXAMEL I UNES AMETLLES TALLADES A DAUETS I GRATINAR AL FORN.

AMANIDA DE FONOLL I MADUIXES
4 endívies / mig fonoll, reservem les fulles per decorar / unes quantes maduixes / 6 dàtils / 2 cullerades soperes de sèsam / una culleradeta de postres de suc de llimona / nous / oli / sal / 1 c.sopera de menta seca / una miqueta de gingebre en pols
– Deixem els dàtils en remull amb aigua que just els cobreixi durant uns minuts,després escórrer.
– Rentem i tallem les endívies a tires.
– Rentem i tallem a tires molt finites el fonoll.
– Tallem les nous a trossets
– Torrem durant dos minuts en una paella el sèsam.
– Obrim els dàtils per la meitat traiem i llencem l’os i els tallem a trossets.
– Rentem i tallem a làmines les maduixes.
– Posem tot en un plat per servir, afegim sal, oli d’oliva, la menta seca una miqueta de gingebre en pols i una culleradeta de suc de llimona.

 

 

 

Receptes amb romaní

alcohol de romani

Rosa Ana Segura Cuella és naturòpata i herbolària artesana, es dedica a la consulta de naturopatia i és professora de diferents cursos; fitoteràpia, remeis naturals, cosmètica natural i sabons artesanals, etc. Podeu trobar més receptes a instagramfacebook de terradeflors. Per rebre informació dels cursos enviar un correu a info@terradeflors.com 

Amb el romaní podem fer molts remeis naturals com l´alcohol de romaní que és un alcohol de fregues que va bé pel dolor i la circulació (fotografia).

El romaní també s´utilitza molt a la cuina.

Avui us proposo tres receptes de cuina vegetariana amb romaní:

PATÉ DE PASTANAGUES:
Mig kilo de pastanagues bullides o cuites al vapor / All en pols 1 culleradeta de postre / orenga sec 1 culleradeta de postre / 2 fulles fresques de sàlvia / 6 fulletes de romaní fresc / 3 fulles de menta fresca /sal /oli d´oliva
– Primer cuinem les pastanagues al vapor o bollides.
– Després les triturem amb el minipimer i la resta d´ingredients.
– rectifiquem de sal

AMANIDA AMB ROMANÍ
Remolatxa / naps / pipes de girasol crues / sèsam negre o blanc / pastanagues / 1 cullerada sopera  de fulles de romaní fresc / arrel de gingebre fresc mitja culleradeta de postre / oli d´oliva / sal
– en una paella sense oli escalfem durant dos minuts les pipes
– en una paella sense oli escalfem durant dos minuts les llavors de sèsam
– pelem i tallem la remolatxa a dauets
– pelem i tallem els naps a bastonets
– pelem i tallem les pastanagues
– rentem i tallem les fulles de romaní, molt petites
– pelem i rallem molt fi el gingebre fresc
– Preparem el plat posant primer les pastanagues, la remolatxa i els naps.
– Posem per sobre la sal, l´oli, el gingebre rallat, el romaní, les pipes de girasol i les llavors de sèsam negre.

CRACKERS DE ROMANÍ
250 grams de farina integral d´espelta / 250 grams de farina integral de sègol ( centeno ) / 3 cullerades soperes de llavors de pipes de girasol / 2 cullerades soperes rasses de fulles de romaní fresc / sal / 1 cullerada sopera d´oli d´oliva / aigua a ull
– en un bol posem les farines, les llavors de sèsam el romaní rentat i tallat, sal i oli. Anem afegint mica en mica l´aigua fins que ens quedi una bola que no se´ns enganxi a les mans.
– estirem la bola amb un corró, tallem els crackers.
– enfornem a 220º durant 15 minuts.

 

Vés a dormir dues hores després d´haver sopat – revista etselquemenges

Article escrit per Rosa Ana Segura, per a la revista Ets el que menges.

En algun moment teniem la bona costum de sopar d´hora, potser perquè els nostres avantpassats no tenien llum elèctrica, ni televisió, i l´endemà s´aixecaven aviat amb la llum del dia per anar a treballar. Com és que ara en aquest país és costum sopar tard ? Quantes hores de diferència entre sopar a les 18 hores com fan per exemple a Gran Bretanya, i sopar a les 21 o 22 hores com a molt aviat que estem sopant aquí !

Evidentment  diferim amb els països del centre i nord d´Europa en quan a horaris de feina, i això ens determina molt a l´hora de fer els àpats.

PER QUÈ ÉS BO DEIXAR TEMPS ENTRE EL SOPAR I L´HORA D´ANAR A DORMIR ?

Per començar, i és fàcil d´entendre, necessitem un temps mínim per fer la digestió

( recordant sempre de mastegar i ensalivar bé els aliments ), per anar bé unes dues hores. Un cop passat aquest temps, en el qual el nostre cos dedica part de la seva energia a digerir el sopar, podrem anar a dormir amb la digestió feta, i això repercutirà positivament en la nostra salut:

–          dormirem millor i el cos podrà dedicar l´energia a fer les funcions fisiològiques adequades mentres estem dormint.

–          ens aixecarem descansats

–          millora l´aspecte de la nostra pell

–          ajuda a mantenir un pes adequat

–          ens aixecarem amb la suficient gana per fer un bon esmorçar i així començar el dia amb l´empenta suficient.

QUINS SÓN ELS INCONVENIENTS DE NO HAVER FET LA DIGESTIÓ

Un inconvenient important, i que de vegades passa desapercebut és que aquesta costum afavoreix l´obesitat. Si anem a dormir havent sopat tard i abundant, ens aixecarem al dia següent sense gana i gairebé ni esmorçarem. Això vol dir que  arribarem al migdia famèlics, picarem qualsevol cosa abans de dinar i dinarem copiosament. Com haurem menjat molt, tindrem remordiments i intentarem no berenar ( i és molt probable que acabem picant un altre cop ), amb la conseqüència que arribarem de nou a l´hora de sopar amb fam i tornarem a sopar en gran quantitat i a deshora. Així, dia rera dia, anirem augmentant el nostre pes…

Altres inconvinients de no haver fet la digestió són:

–          insomni

–          mal alè

–          mucositat matinal

–          molèsties en l´aparell digestiu, com mal d´estòmac.

–          l´endemà ens aixecarem sense gana i no farem un esmorçar adequat

QUINS SOPARS SÓN RECOMANABLES

Això dependrà de diversos factors: l´hora que arribem a casa al vespre, si sopem sols o tenim família i volem sopar junts, si hem fet esport durant la tarda,  l´edat que tenim, la salut individual, els gustos individuals, etc.

Com a norma general s´aconsella fer sopars més lleugers que el dinar, sempre incloure verdura, i evitar fregits i productes càrnics.

Si arribem tard a casa i hem d´anar a dormir ràpid perquè l´endemà ens tornem a aixecar aviat, el que es pot fer és; o bé tindre el sopar mig preparat o bé fer un plat únic com podria ser un puré de verdura ( si volem a la verdura un cop cuita li podem afegir per exemple arròs integral cuit i llenties cuites, ho triturem tot i tenim un plat únic complet ).

Altres exemples de sopar:

–          Saltejat de col, ceba i seitan, amb guarnició de pasta integral bollida ( opció vegana )

–          Crema de porros + pà integral d´espelta amb paté vegetal de cigrons ( opció vegana )

–          Sopa de fideus integrals amb brou vegetal + truita de bledes  (opció vegetariana )

–          Cuinar al vapor verdures, patata i Peix ( opció no vegetarìana )

–          Bròquil i calçots al forn amb herbes de provença + hamburguesa de mill i llenties ( opció vegana ).

Si recuperem aquella bona costum que tenien els nostres avis, de sopar poc i el més aviat possible,  obtindrem un doble estalvi energètic: el del nostre propi cos, i també el de l´energia elèctrica que ens estalviarem anant a dormir d´hora. I si a més hem comprat els productes ecològics i locals estarem contribuïnt a una vida més sostenible.

Rosa Ana Segura Cuella – naturòpata

NOTA: Aquest escrit va inspirar l´article de la revista online etselquemenges;

http://www.etselquemenges.cat/repte/ves-a-dormir-dues-hores-despres-de-sopar-8521